Sempre és massa tard

Novel·la que combina el drama intimista amb un element de ciència-ficció.

En Nofre surt a córrer una matinada de tardor de l'any 2005. En un tres i no res, es desperta a terra en un camí entre camps als afores de la ciutat. Convençut que només ha patit una caiguda o un desmai de poques hores, intenta desfer el camí cap a casa de la seva parella, la Clara, i el seu fill petit.

La sorpresa és majúscula quan es troba un panorama completament desconegut: la ciutat ha canviat, les cares no són les mateixes i el seu món s'ha capgirat. De sobte descobreix la terrible realitat: no s'ha desmaiat unes hores, sinó que han passat quinze anys. Per a tothom ell és un home que va fugir i va abandonar la seva família de manera voluntària; per a ell, el temps s'ha esvaït en un obrir i tancar d'ulls.

A partir d'aquest salt temporal, la novel·la es converteix en un viatge obsessiu i desesperat on en Nofre busca respostes al misteri del seu desplaçament, mentre intenta reconstruir els lligams trencats amb una família que ja ha après a viure sense ell.