Mataró va néixer cap a l’any 80 aC, quan es va fundar la ciutat romana d’Iluro. Es va edificar sobre una petita elevació a la plana litoral, on avui dia trobem el nucli antic de la ciutat. Iluro va arribar a ser una de les ciutats més importants de la Catalunya romana fins que al segle III dC l’Imperi romà va entrar en decadència i pràcticament la va abandonar.
No és fins al 801 que es torna a trobar documentada l’existència de Mataró, sota el topònim d’Alarona. Era un petit nucli poblacional que més endavant es va anomenar Civitas Fractai i que va ser la llavor del Mataró medieval.
Mataró va ser una petita vila medieval que, a partir del segle X, s’estructurà a l’entorn de la basílica de Santa Maria. Formada principalment per camperols, estigué sota el domini dels senyors feudals del castell de Mata fins que, l’any 1424, fou declarada carrer de Barcelona per decret del rei Alfons el Magnànim. Aquest fet comportà que Mataró passés a quedar sota la jurisdicció de la ciutat de Barcelona i es desvinculés del domini feudal.
Tot i no tenir port, Mataró es va llançar a la mar. Vaixells plens de mercaderies provinents d’arreu del món descarregaven a les platges mataronines per evadir els impostos i aranzels que s’havien de pagar a la ciutat comtal. Molts mataronins van veure en el comerç marítim una oportunitat i van anar a “fer les Amèriques”. Alguns van triomfar i van tornar a casa amb grans fortunes, que van servir per impulsar la revolució industrial i finançar el modernisme.
L’indià mataroní més famós va ser Miquel Biada, que va portar a la ciutat la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica. Les primerenques fàbriques tèxtils i de gènere de punt ho van aprofitar i Mataró es va convertir en una de les ciutats industrials més importants del país. La indústria tèxtil va ser un pol d’atracció de població que venia de fora per treballar, un fenomen que va provocar la transformació de la fisonomia de la ciutat per l’edificació de nous barris obrers.