Oníric

Es defineix l'oníric com allò que pertany o és relatiu als somnis. Partint d'aquest concepte, aquesta exposició reuneix una sèrie d'obres del Fons d'Art de la Fundació Iluro, en diàleg amb peces i documentació d'altres col·leccions, que exploren l'espai dels somnis i el llenguatge oníric com a territori fonamental de reflexió i creació.

L'experiència onírica forma part de la nostra quotidianitat. Ho recordem o no, cada cop que dormim travessem el llindar cap a un món on les fronteres entre allò real i allò irreal s'esvaeixen, i l’ordre natural de les coses es transforma. Aquesta experiència, tan efímera com profunda, ha fascinat la humanitat al llarg de la història i ha estat interpretada de maneres molt diverses segons la cultura i l'època.

Per a moltes cultures antigues, les imatges oníriques no eren simples fantasies de la ment, sinó que es vinculaven amb la possibilitat d'accedir a altres mons: revelacions divines, prediccions del futur o portals cap a realitats ocultes. Els somnis també han deixat empremta en pràctiques simbòliques com el tarot o en els textos al·legòrics que han utilitzat la narrativa onírica com a forma de revelació.

A començament del segle XX, amb la divulgació del pensament psicoanalític i la idea de l'inconscient, es va obrir un nou capítol en la nostra relació amb els somnis. Aquest enfocament va ser un dels antecedents del surrealisme, un moviment que va sorgir en el període d'entreguerres i que, fa just un segle, el 1924, es va consolidar amb la publicació del Manifest surrealista d'André Breton.

L'exposició Oníric recull aquest llegat i ens convida a creuar el llindar entre el conscient i l'inconscient. A través de la pintura, l'escultura i altres disciplines, aquestes obres ens aproximen a una dimensió on la realitat es dissol i dona pas a noves narratives que oscil·len entre la intimitat d'un món interior i la simbologia col·lectiva.

Imatge: "Tarot – El Món" d'Eduard Alcoy.

Organitza: Fundació Iluro